Segons la RAE, la vuitena accepció de la paraula clàssic és allò “que no s’aparta del tradicional, de les regles establertes pel costum i l’ús”, i posa com a exemple, “un vestit de tall clàssic”.

Curiós. Curiós perquè això exactament és Escola de capatassos: un vestit de tall clàssic. Impecable, sobri, fet a mida i que senti com un guant. És el que tenen els sastres amb solera. Com Miqui. Com el sastre de Genestacio, del qual es parla en aquest disc. Igual que es parla de mitjons, de ceba, de vinagre, de botifarra, de mocadors i corbates.

“Escuela de Capataces” és el nou disc de Miqui des del seu Ep “Homenatge a Barcelona” de 2010. Són onze cançons compostes per Marc Botey i Miqui Puig, que recorden a moltes coses, però sobretot a Miqui Puig. Un Miqui, això sí, pel qual han passat moltes coses i alguns calendaris. Un Miqui més savi. Més exacte. Més precís. Amb el soul de sempre en vena però ‘a l’aire, alguna cosa trist’. Una cosa així com els Desena Víctima passats pel soul. Un àlbum en què res està deixat a l’atzar. Tot està on ha d’estar perquè tot ve de i per alguna cosa.